dilluns, 21 de desembre de 2009

Millor no tenir acord a Copenhaguen que tenir-ne un que certifiqui la catàstrofe


Naomi Klein

L'autora, des de la cimera del clima a Copenhaguen, denuncia que l'única oferta que s'havia posat sobre la taula suposava condemnar el tercer món a la pobresa a perpetuïtat. Critica també el caràcter colonial de la negociació establerta, defensant que en aquests termes, és prefereible que no s'assoleixi un acord abans que se n'estableixi un que segelli aquesta condemna a la desigualtat i el sofriment de milions de persones.


En el novè dia de la Cimera de Copenhaguen sobre el clima, es va sacrificar Àfrica. La posició del bloc G77 de negociació, que incloïa els Estats d'Àfrica, va sert clar: un augment de 2ºC de la temperatura mitjana mundial es tradueix en un augment de 3-3.5ºC a l'Àfrica. Això significa, segons l'Aliança Panafricana per a la Justícia Climàtica (www.pacja.org), “55 milions de persones més que ara podrien estar en risc de fam", i "l'escassetat d'aigua podria afectar a entre 350 i 600 milions més de persones".

L'arquebisbe Desmond Tutu diu que "Ens enfrontem a un desastre imminent en una escala monstruosa ... un objectiu global d'uns 2°C és condemnar a l'Àfrica a la incineració i negar-li el desenvolupament modern".

I no obstant, això és precisament el que el primer ministre d'Etiòpia, Meles Zenawi, va proposar fer quan es va aturar a París de camí a Copenhaguen, al costat del president, Nicolas Sarkozy, i afirmant parlar en nom de tots els d'Àfrica (era el cap del grup de negociació del clima d'Àfrica), va donar a conèixer un pla que inclou el temut augment de 2ºC i ofereix als països en desenvolupament amb prou feines 10 mil milions de dòlars l'any per ajudar a pagar per tots els efectes relacionats amb el clima, des de dics marins, al tractament del paludisme o la lluita contra la desforestació.

És difícil creure que és el mateix home que fa només tres mesos estava dien: "Utilitzarem els nostres números per a deslegitimar qualsevol acord que no sigui coherent amb la nostra posició de mínims ... Si és necessari, estem disposats a sortir de qualsevol negociació que amenaci amb ser una altra violació del nostre continent ... Què no estem disposats a viure amb l'escalfament global per sobre del nivell mínim evitable" I aquesta: " No participarem en les properes negociacions com a suplicants demanant el nostre cas sinó com a negociadors per a defensar els nostres punts de vista i interessos ".

Encara no sé què va obtenir Zenawi en pagament d'un canvi tan radical de la seva melodia o com, exactament, es passa d'una posició demanant 400 mil milions de dòlars a l'any en el finançament (la posició del grup d'Àfrica) a només 10 mil milions de dòlars. De la mateixa manera, no sabem el que va passar quan la secretària d'Estat de Hillary Clinton es va reunir amb la presidenta de Filipines, Gloria M. Arroyo, poques setmanes abans de la cimera i de sobte, els més durs negociadors filipins van caure de la seva delegació i el país, que havia estat exigint reduccions d'emissions al món ric, de sobte va retirar-se del front.

Sabem, d'haver estat testimonis d'una sèrie d'aquestes discordies sobre cares, que les potències del G8 estaven disposades a fer qualsevol cosa per arribar a un acord a Copenhaguen. La urgència no era per un ardent desig d'evitar el canvi climàtic catastròfic, ja que els negociadors saben molt bé que les retallades de les emissions tant miserables que proposen són una garantia de que les temperatures augmentaran un 3.9ºC "dantesc", com afirma Bill McKibben.

Matthew Stilwell de l'Institut de Governabilitat i Desenvolupament Sostenible - un dels assessors més influents en aquestes converses – diu que les negociacions no tracten realment d'evitar el canvi climàtic, sinó que són una batalla campal sobre un recurs profundament valuós: el dret al cel. Hi ha una quantitat limitada de carboni que pot ser emesa a l'atmosfera. Si els països rics no redueixen radicalment les seves emissions, aleshores es disposen a devorar activament la part ja limitada disponible per al sud. Allò què està en joc, sosté Stilwell, és ni més ni menys que "la importància de compartir el cel".

Europa, sosté, comprèn perfectament quants diners es faran amb el comerç de carboni, ja que ha estat utilitzant el mecanisme des de fa anys. Els països en desenvolupament, d'altra banda, mai no s'han ocupat de les restriccions de carboni, de manera que molts governs no entenen realment el que estan perdent. Mostrant elcontrast entre el valor del mercat de carboni - 1.2 bilions de dòlars l'any, d'acord amb el significatl economista britànic Nicholas Stern - amb els miserables 10 mil milions que hi ha sobre la taula per als països en desenvolupament per als propers tres anys, Stilwell afirma que els països rics estan fent el tracte de "pedretes i mantes per Manhattan*". I afegeix: "Aquest és un moment colonial. És per això que han fet aquest gran esforç per aconseguir que els caps d'Estat siguin aquí per signar aquest tipus d'acord ... Ara no hi ha marxa enrere. S'han repartit tot el que quedava sense amo i han assignat tots els recursos als rics."

a fa mesos que les organitzacions no governamentals van fent córrer el missatge que l'objectiu de Copenhaguen és el de "tancar l'acord". Pertot on mirem al Centre de convencions, els rellotges corren. Però qualsevol acord anterior no és suficient, especialment perquè l'únic acord que ofereixen no resoldrà la crisi climàtica i podria empitjorar la situació, mantenint les actuals desigualtats entre el nord i el sud i perpetuant-les de forma indefinida.

Augustine Njamnshi, de l'Aliança Panafricana per la Justícia Climàtica, qualifica amb durs termes la proposta de 2ºC: "No es pot dir que s'està proposant una 'solució' al canvi climàtic siaquesta solució suposa veure com milions d'africans moren i si els pobres i no als contaminadors han de seguir pagant pel canvi climàtic".

Stilwell diu que un mal acord podria significar "mantenir bloquejada la direcció en el camí equivocat fins a 2020" - molt després de la data límit per al pic d'emissions. Però ell insisteix que no és massa tard per evitar aquest escenari del pitjor cas. "Prefereixo esperar sis mesos o un any i fer-ho bé perquè l'evideència i el coneixement de la ciència és cada vegada major, la voluntat política està creixent, la comprensió de la societat civil i comunitats afectades està augmentant, i aleshores estaran preparades per a reclamar als seus dirigents un acord just i adequat".

A l'inici d'aquestes negociacions, la mera idea de la demora era una heretgia ambiental. Però ara molts estan veient el valor d'anar a poc a poc i amb bona lletra. Significativament, després de descriure el que suposaria un augment global de º2C per a l'Àfrica, l'arquebisbe Tutu sostenia que que és "millor no tenir acord que tenir un mal acord". Això podria ser el millor que podem esperar a Copenhaguen. Serà un desastre polític per a alguns caps d'estat - però podria ser una última oportunitat per evitar el desastre real per a tots els altres.



*NdT: Els colons holandesos van 'comprar' Manhattan als natius a canvi de pedretes blaves i mantes per valor de 24 dòlars.

Article publicat el 19 de desembre de 2009 al diari britànic The Guardian. Traducció de La Fàbrica .

Article extret de La Fàbrica: http://www.fabrica.cat/

El món camina cap a un catastròfic escalfament de 6ºC

El món camina fermament cap al pitjor dels escenaris possibles pel que fa al canvi climàtic, amb la mitjana mundial de temperatures pujant fins a 6º C a la fi de segle, segons van advertir destacats científics aquest mes de novembre. Un creixement semblant –que seria molt major en les zones properes als pols– tindria conseqüències catastròfiques i irreversibles per a la Terra, convertint en inhabitables grans zones del planeta i amenaçant la base de la mateixa civilització humana.


I ens dirigim directament cap això, segons els científics, perquè les emissions de diòxid de carboni de la indústria, el transport i la deforestación que són responsables de l'escalfament de l'atmosfera s'han incrementat dramàticament des de 2002 d'una manera que ningú havia anticipat, i ara ens acostem al triple de la mitjana anual dels anys noranta.

Això significa que el pitjor dels escenaris possibles que preveia l'últim informe del Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU, publicat en 2007, és ara cap al qual es dirigeix la societat, d'acord amb 31 investigadors de set països implicats en el Global Carbon Project. Encara que s'havia especulat abans amb el creixement de 6ºC i els seus desastrosos efectes, aquesta és la primera vegada que els científics han afirmat que la societat va de cap a aquest escenari. La seva inquietant i destacable predicció aguditza la importància de la conferència pel clima del mes que ve a Copenhaguen, on la comunitat mundial es reunirà amb la finalitat d'intentar elaborar un nou acord que posi l'escalfament global sota control.

En els últims mesos s'ha experimentat una rebaixa de les esperances en la conferència, sent no la menor de les raons que els EUA no estiguin disposats a retallar les seves emissions. Però el 21 de novembre el president Barack Obama i el president de Xina Hu Jinato van emetre un comunicat conjunt després d'una reunió a Beijing que va alimentar novament les esperances que un acord ferm sigui possible després de tot.

No arribarà amb la rapidesa necessària, si s'ha de jutjar pels resultats de l'estudi del Global Carbon Project Study, dirigit per la doctora Corinne Le Quéré, de la universitat d'East Anglia i del British Antarctic Survey, que van arribar a la conclusió que hi ha hagut un increment del 29% en les emissions de CO2 procedents de combustibles fòssils entre l'any 2000 i el 2008, l'últim any del qual es tenen xifres.

Els investigadors han trobat que hi va haver, de mitjana, un increment anual en les emissions de més del 3% durant aquest període, en comparació de l'increment anual del 1% entre 1990 i el 2000. La major part de l'increment d'aquesta dècada va ocórrer després del 2000 i té el seu origen en el boom de l'economia xinesa. Els investigadors preveuen un lleuger descens aquest any a causa de la recessió, però increments encara majors a partir de 2010.

En total, les emissions de CO2 procedents de l'ús de combustibles fòssils s'ha incrementat en un 41% entre 1990 i 2008, encara que les emissions globals de 1990 són el nivell de referència establert pel protocol de Kyoto, amb el qual els països estan intentant reduir les seves pròpies emissions de carboni.

L'augment de 6ºC que s'anticipa contrasta fortament amb el creixement 'C' amb el qual tota la política mediambiental internacional, inclosa la del Regne Unit i els EUA, espera estabilitzar l'escalfament global, sent els dos graus el llindar del canvi climàtic pel qual es posa en perill la naturalesa i la societat.

L'estudi de la doctora Le Quéré i el seu equip, publicat en la revista Nature Geoscience, preveu unes xifres encara pitjors. “Hem arribat al límit de l'escenari proposat per l'IPCC”, va declarar.

La doctora Le Quéré ha assenyalat que Copenhaguen és l'última oportunitat per a arribar a un acord mundial que redueixi les emissions de diòxid de carboni en un temps rècord que, amb esperances, assolirà estabilitzar les temperatures dintre del llindar de risc. “La conferència de Copenhaguen el pròxim mes és al meu entendre l'última oportunitat per a estabilitzar el clima en 'C', per sobre dels nivells preindustriales, d'una manera organitzada i lliure de conflictes”, va declarar.

“Si l'acord és massa feble, o no es respecten els compromisos, no seran 2'5 o 3ºC el que tinguem, sinó 5 o 6ºC: aquest és el camí pel que anem. No hi ha massa marge de temps pel que fa a estabilitzar el clima en un nivell 'C'”, va advertir.

Mentrestant, els científics han detectat per vegada primera una fallada en l'habilitat natural de la Terra per a absorbir el diòxid de carboni que els homes emeten a l'atmosfera.

Van trobar proves significatives que hi ha majors quantitats de CO2 en l'atmosfera, exacerbant l'efecte hivernacle degut al fet que els “embornals de carboni” (carbon sinks) que l'havien absorbit durant dècades en terra i mar estan començant a fallar, possiblement com resultat de l'augment de les temperatures.

La quantitat de CO2 que ha romàs en l'atmosfera com resultat de tot això s'ha incrementat en un 40% en 1990 a un 45% en el 2008. Això suggereix que els espais que absorbien el carbó estan començant a fallar.

La professora Le Quéré va posar èmfasi que existeixen encara molts dubtes respecte als “embornals de carboni”, com l'habilitat dels oceans per a absorbir el CO2 dissolt, però que totes les proves suggereixen que hi ha ara un cicle de “respostes positives” allí on les emissions de diòxid de carboni en augment conduïxen a temperatures creixents i un augment en correspondència del diòxid de carboni en l'atmosfera.

“El que sabem en aquest moment pels models informàtics que hem utilitzat –i que no passen de ser artesania de moment– suggereixen que el cicle de resposta del carboni en el clima està començant a col·lapsar”, va assenyalar. “Aquests models, si es projecten al llarg d'un segle, mostren grans respostes, amb un escalfament global creixent d'entre el 5 i el 30%. No hi ha encara proves fermes, però es tracta d'un cicle que ja ha començat.”

L'estudi també ha constatat que per vegada primera des dels seixanta, la combustió de carbó ha superat la de petroli com font principal de les emissions de diòxid de carboni produïdes per combustibles fòssils. Bona part d'aquest carbó es va emprar a Xina per a produir béns que es venen a Occident (els científics estimen que el 45% de les emissions xineses són producte de la manufactura de productes que són venuts fora del país).

És clar que la Xina, havent superat als EUA com el major emissor de carboni, serà central en qualsevol acord climàtic, i en aquest sentit el comunicat dels líders xinès i nord-americà va ser interpretat com un senyal que un progrés pot ser possible en la capital danesa el mes pròxim.

Els presidents Hu i Obama van dir en concret que un acord hauria d'incloure objectius com la reducció de les emissions de les nacions riques i una declaració de plans d'acció per a atenuar l'emissió de gasos hivernacle en els països desenvolupats, elements claus per a qualsevol acord.

Un creixement de 6ºC: les conseqüències

Si dos graus són els acceptats generalment com el llindar per a un canvi climàtic perillós, un canvi de sis graus en la mitjana de les temperatures mundials haurà de ser sens dubte encara molt més perillós, escriu Michael McCarthy. Fins a quin punt, ho va advertir en el 2007 el divulgador científic Mark Lynas, que va reunir totes les investigacions científiques disponibles per a dibuixar un paisatge del món en el qual les temperatures superessin en tres el límit de perillositat.

El seu veredicte va ser que un creixement de les temperatures d'aquesta magnitud “catapultaria el planeta a un estat hivernacle extrem com no s'ha vist en gairebé 100 milions d'anys, quan els dinosauris pasturaven en boscos polars i els deserts s'estenien fins al cor d'Europa.”

“Causaria –continua– l'extinció en massa de pràcticament tota la vida animal existent i probablement reduiria a la humanitat a un petit grup de supervivents en lluita contra l'entorn i entre ells mateixos per sobreviure prop dels pols.”

Molt poques espècies animals s'adaptarien a temps a un canvi climàtic tan abrupte, suggereix. “Amb els tròpics sent massa càlids com per a albergar plantacions, i els subtròpics massa secs, milers de milions de persones es trobarien en vastes zones del planeta bàsicament inhabitables. Això probablement inclouriafins i tot el sud d'Europa, a mesura que el desert del Sahara vagi creuant lentament el Mediterrani.”

“A mesura que els casquets polars es fonguessin, centenars de milions de persones es veuran forçades a desplaçar-se a l'interior a causa del ràpid creixement de les aigües. Quan les reserves de menjar decaiguessin, les zones més elevades de les latituds mitges i les regions subpolars es convertirien en refugis disputats.”

“Les illes britàniques pot ser que es convertissin en unes de les propietats immobiliàries més desitjades del planeta. Però amb un parell de milers de milions de persones cridant a les nostres portes, les coses podrien posar-se veritablement peludes.”

Autors de l´article: Steve Connor, Michael McCarthy

* Steve Connor és l'editor de la revista Science i Michael McCarthy és un naturalista i escriptor. Article publicat el 22 de novembre de 2009 al diari britànic The Independent. Traducció de La Fàbrica.

Article extret de La Fàbrica: http://www.fabrica.cat/

divendres, 18 de desembre de 2009

Conferència de Copenhage sobre el Canvi Climàtic: 11-18 de Desembre del 2009



Recull de notícies sobre el COP-15:

Hugo Chávez:

http://www.kaosenlared.net/noticia/chavez-paladin-defensa-medio-ambiente-actor-mas-reparto-copenhague
http://www.kaosenlared.net/noticia/paises-alba-desconoceran-documento-inconsulto-copenhague
http://www.kaosenlared.net/noticia/capitalismo-arrollador-causante-cambio-climatico-afirmo-hugo-chavez
http://www.kaosenlared.net/noticia/ya-basta-algunos-crean-superiores-nosotros-todos-somos-iguales
http://www.kaosenlared.net/noticia/discurso-mas-aplaudido-copenhague


http://www.youtube.com/watch?v=UonjZmAym4A&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=l3HLC8iJzGI
http://www.youtube.com/watch?v=XlLKVvYSEZo&feature=related

ALBA:

http://www.kaosenlared.net/noticia/presidentes-evo-morales-hugo-chavez-llegan-copenhague
http://www.kaosenlared.net/noticia/chavez-evo-voceros-alba-copenhague


Evo Morales:

http://www.kaosenlared.net/noticia/si-presidente-obama-quiere-actuar-pido-cumpla-protocolo-kyoto
http://www.kaosenlared.net/noticia/presidente-evo-morales-llama-conferencia-mundial-bolivia-contra-cambio


Fidel:

http://www.kaosenlared.net/noticia/verdad-de-ocurrido-en-cumbre


Copenhague:

http://www.kaosenlared.net/noticia/cumbre-copenhague-paises-desarrollados-tienen-deuda-madre-naturaleza
http://www.kaosenlared.net/noticia/imperialismo-climatico-copenhague


http://www.kaosenlared.net/noticia/feliz-navidad-mama-poder-joven
http://www.kaosenlared.net/noticia/cumbre-copenhague-paises-desarrollados-tienen-deuda-madre-naturaleza
http://www.kaosenlared.net/noticia/si-presidente-obama-quiere-actuar-pido-cumpla-protocolo-kyoto
http://www.kaosenlared.net/noticia/canvi-climatic-politiques-efectives-per-quedar-be
http://www.kaosenlared.net/noticia/calentamiento-global-arreglando-datos-sobre-clima-para-adaptarlos-poli
http://www.kaosenlared.net/noticia/movimiento-de-cara-copenhague
http://www.kaosenlared.net/noticia/palabras-para-copenhague
http://www.kaosenlared.net/noticia/kioto-copenhague-falta-voluntad-politica
http://www.kaosenlared.net/noticia/en-la-cop-15-no-hay-democracia
http://www.kaosenlared.net/noticia/proponen-cumbre-pueblo-reparar-llamada-deuda-ecologica
http://www.kaosenlared.net/noticia/quien-debe-cuidar-del-planeta
http://www.kaosenlared.net/noticia/que-esta-juego-copenhague

http://www.kaosenlared.net/noticia/george-soros-propone-comprar-clima

dimarts, 15 de desembre de 2009

Entrevista al Borró


Entrevista feta per l´Eixida el Desembre del 2009 a la Cooperativa de Consum ecològic "El Borró".
















Bloc del Borró:
http://elborro.blogspot.com/

Bloc de l ´Eixida:
http://eixida.wordpress.com/

diumenge, 13 de desembre de 2009

XXI Trobades d'ecologistes i Plataformes en defensa del territori dels Països Catalans a Juneda


Dies: 18, 19 i 20 de Desembre

Lloc: a Juneda (Garrigues)



Aquestes trobades tenen l’objectiu de donar-hi continuïtat a les anteriors edicions i alhora dotar-les de personalitat pròpia afí d’incorporar totes les novetats i millores que permetin treure el major benefici social pels participants. Cal destacar les tres últimes, la 18a a Figueres, organitzada per Salvem l’Empordà i l'AEDEN, on va sorgir la declaració de Figueres que exigia una moratòria urbanística al litoral català, la 19a a Tortosa, organitzada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Grup d'Estudis i Protecció d'Ecosistemes del Camp (GEPEC), on es va redactar la declaració de Tortosa que reivindicava una nova cultura del territori i la 20a que es va fer a Cerdanyola organitzada per l'Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) i "Salvem el Vallès" i a on es va redactar la declaració del Vallès: "Per una nova cultura del territori: sostenibilitat i decreixement"

Així, les trobades s’han convertit en el major fòrum de reflexió debat i aportació de d’alternatives, en el marc de la societat catalana, davant dels innumerables conflictes ambientals que són, segons apunten, la conseqüència del model social, inspirat en el desenvolupament insostenible depenent dels grans interessos econòmics que han practicat els anteriors i l’actual govern de la Generalitat, que converteix Catalunya en un país del caos.

Com així, segons els organitzadors, s’ha demostrat amb el conflicte de l’aigua, el de l’energia, el d’urbanisme dels espais naturals i les infrastructures, entre altres. Aquests fets han propiciat el creixement continu i incessant d’entitats i plataformes ciutadanes que, compromesos amb els valors de la solidaritat i la democràcia, lluiten i fan front als conflictes que amenacen el medi ambient, la Seva salut i també el seu i el nostre futur.


Programa
:


Divendres 18

A 2/4 de 8 del vespre, acte d'obertura de les 21 trobades a la UdL, a Lleida amb una taula rodona sobre: El sistema actual economic i politic i la seva responsabilitat en lacrisi ecològica i social de Catalunya. Analitzada per experts i membres del moviment ecologista.A les 10 de la nit, sopar tertulia.


Dissabte 19:

A les 9 del mati, Ecocentre de les Obagues a Juneda -les Garrigues-, rebuda dels inscrits i lliurament de la documetació .

A 2/4 de 10 del matí, obertura de les exposicions

Comunicacions presentades en forma de pòster sobre les propostes de treball dels eixos de les sessions de treball. Mapa dels conflictes ambientals a Catalunya. l’Energia a Catalunya.

10h:14h Inici de les sessions de treball en base a la proposta dels següents eixos.

A- L’aigua un valor ecològic, i un recurs clau en l’equilibri territorial.
1-Conseqüències que produirà l’aplicació de la Directiva Marc de l’aigua
2-Plans hidrològics de conca
3-Usos de l’aigua, gestió de l’oferta i la demanda
4-Projectes que comprometen la gestió ambiental de l’aigua.
5-Usos i abusos de l’aigua.

B- La producció imparable dels residus, reflex del model social.
6-Marc normatiu sobre residus, carències i prioritats que imposa. Programes aprovats de gestió de residus: utilitat o inutilitat
7- Conflictes a l’entorn dels residus
8- Alternatives sorgides davant de la situació actual
9- La actualització dels residus com a font energètica i la contaminació atmosfèrica.

C- conservar el medi natural i la biodiversitat per la paràlisi del DMAH
10-Normativa actual i carències en el marc dels espais naturals
11-Mancançes en la gestió d’hàbitats i espècies prioritàries 17 anys desprès de la cimera de Rio
12-Xarxa natura, peins, reserves naturals parcs naturals i nacionals
13-Conflictes a l’entorn dels espais naturals

D- Infrastructures del passat rebutjades socialment
14-Sistema de distribució de grans xarxes enfront de l’energia distribuïda
15-Impactes a la salut i el medi d’infrastructures elèctriques i de comunicació
16-El pla de l’energia de Catalunya i els informes que el desaconsellen
17-Pla de Catalunya de les energies renovables
18-Conflictes a l’entorn de les energies

E- La mal aplicada ordenació territorial per la prensió d’interessos
19-La normativa urbanística i la seva perversió
20-Plans territorials i directors urbanístics eines per no se sap que
21-Model urbanístic afavoridor del turisme depredador
22-Conflictes territorials a l’entorn de l’especulació del sol

F- L’agricultura i la ramaderia ecològica incomprensiblement a la cua
23-Situació de sector agrícola i ramader ecològic enfront del químic
24-Els transgènics prohibits en mols països europeus Catalunya amb la resta per què?
25-Per què no es potencia la producció de productes mediterranis adaptats al nostre clima
26-Impactes ambientals que genera l’agricultura química i la ramaderia intensiva

Com funcionen les sessions dels eixos temàtics.

Es distribueixen en 6 àmbits temàtics i aquests alhora en 26 propostes de treball.

Cada àmbit temàtic tindrà un coordinador que alhora farà de moderador en les sessions, a més del coordinador hi haurà varis experts sobre l’eix temàtic i les propostes de treball, els experts desenvoluparan les sessions adaptant-les a les comunicacions presentades en el seu àmbit afavorint la participació dels inscrits en el debat, així com en la redacció de les conclusions de cada àmbit.

La gent inscrita triarà un eix temàtic i podrà presentar un màxim de dos comunicacions per persona sobre alguna de les 26 propostes de treball englobades en els eixos temàtics, amb una extensió màxima amb imatges de 2000 caràcters.

Es publicaràn les comunicacions així com les conclusions de les trobades i la resta de tasques realitzades en forma de llibre, afí de traslladar el treball de les mateixes, les temàtiques tractades i conclusions a les institucions i la societat.

Les comunicacions també s’hauran de presentar en format de pòster amb la mida de cartolina dina2

14:h 16:h dinar i xerrameca d’intercanvi

16:h 2/4 de 6 de la tarda conclusions de les sessions dels àmbits temàtics.

2/4 de 6 a les 6 Pica pica ecològic.

6:h a les 9:h Plenari de discussió i debat entorn a la proposta de millorar el treball i la coordinació entre entitats i plataformes, i facilitar serveis d’interès comuns per la resolució de conflictes , com són jurídics, tècnics i materials en el desenvolupament d’accions de defensa del territori.

2/4 de 10 de la nit: sopar.

11 nit festa i disbauxa per tothom.


Diumenge 20


8:h esmorzar
2/4 de 9 visita a l’estany d’Ivars amb autobusos.
13:h lectura de les conclusions de les trobades
14: dinar i acomiadament.

Organitzades per Ecologistes de Catalunya (EdC) amb la coordinació d'Ipcena-EdC.

Per saber-ne més:


La XX Trobada d'Entitats i Plataformes en Defensa del territori per la sostenibilitat i decreixement. Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/579/29/


La 20a trobada d'entitats i plataformes en defensa del territori es farà a Cerdanyola al març. Llibertat.cat 10.01.07: http://www.llibertat.cat/content/view/227/29/


Programa de la 20a Trobada d'Entitats i plataformes en defensa del Territori dels Països Catalans. Llibertat.cat 1.03.07: http://www.llibertat.cat/content/view/449/29/


http://www.llibertat.cat/content/view/7233/1/

divendres, 11 de desembre de 2009

Exposicio Pobles Indigenes i Petroli a la UAB


Del 3 al 17 de Desembre

La Campanya Pobles Indigenes i Petroli i el col.lectiu Repsolmata us conviden a una exposició que fa un recorregut per les lluites i resistències a l´etnocidi petrolier. Especial atenció a l´amenaça als pobles en Aïllament voluntari afectats per Repsol YPF i Perenco a Perú


La campanya "Pobles indígenes i Petroli", grup d´investigació i solidaritat vinculat a l´Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental- ICTA de la UAB, us presenta una nova exposició realitzada amb el suport de la Lliga pels Drets dels Pobles i la Diputació de Barcelona.


Continguts:

La primera part de l´exposició introdueix amb l´ajuda de taules i mapes la preocupant situació dels pobles indígenes d´Amèrica Llatina i els impactes vinculats amb l´expansió i dependència mundial a la indústria petroliera.

La segona part descriu la situació legal, organitzativa i territorial dels pobles indígenes i la història del petroli dins el context nacional de cinc països, amb un mapa de la superposició dels territoris indígenes i les concessions petrolieres i una recopilació actualitzada dels principals conflictes i experiències de lluita dels diferents pobles originaris.

La tercera part denuncia l´alarmant amenaça sobre els pobles indígenes aïllats i proposa una sèrie d´actuacions individuals i col.lectives per reduir i evitar els impactes del petroli sobre els pobles indígenes.

Format:

10 panells a color de 2 m d´altura x 1,2 m. d´amplada

Públic:

L´exposició està dirigida a un ampli espectre de la població. Les il.lustracions, mapes i fotografies atrauen als joves i públic neòfit. Per altra banda, la recerca minuciosa i la presentació de casos actualitzats poden ser de gran ajuda per a estudiants, investigadors o periodistes interessats en aprofundir el tema.

Espais:

Hem pensat l´exposició perquè sigui exhibida en Universitats, Biblioteques Públiques, Centres Cívics, Locals d´Associacions, Centres Socials, etc.

Autors:

En Marc Gavaldà, Ambientòleg autor de diversos llibres i documentals sobre pobles indígenes i petroli ha realitzat la investigació dels continguts, amb la col.laboració de L´Observatorio de Multinacionales de América Latina (OMAL- Madrid), Ekologistak Marxan ( Bilbao), Martí Orta (ICTA-UAB) i Darío Aranda ( PAgina 12- Buenos Aires).
En Toni Sánchez Poz ha realitzat el disseny i edició dels panells.

I no us perdeu l´aperitiu!


Dijous 3 desembre a les 13h.
al Hall de Ciències
Inauguració Expo amb aperitiu ecològic bici-transportat.
Esta exposada a la UAB- Facultat ciencies


Organitza: Repsolmata: http://repsolmata.ourproject.org/

350 minuts contra el canvi climàtic


Dia: Dissabte 12 de Desembre

Lloc: Barcelona



Programa d´Activitats:


12:00 Inici de l’activitat

12:30 Cercavila – batucada (Bocs de Can Roses)

13:30 Cassolada davant de FECSA-ENDESA i lectura del manifest (porta la teva cassola per picar!)

14:00 Concert: Rumba Parlaments de col·lectius (I)

14:30 Actuació: Flamenc i dansa del ventre

15:00 Dinar: plats típics de Bangladesh, Bolívia, paella de la horta deXicoia Parlaments per la Justícia climàtica : (presencials o per escrit): Jordi Roca, Albert Recio, Enric Tello, Joan Martínez Alier, Martí Boada, Josep Enric Llebot, Pep Puig, Pep Riera, Arcadi Oliveres., Manolo Tomas

16:00 Concert: El Petit de Ca l’Eril

16:30 Teatre Parlaments de col·lectius (II)

17:30 Batucada contra el Canvi Climàtic (la República de l’Arvern)

17:45 350 espelmes per les víctimes del Canvi Climàtic i lectura del manifest

I Durant tot el dia:

- Tapís reivindicatiu
- Exposicions
- Missatges pel clima (estenedors)
- Projecció d’imatges de països afectats pel Canvi climàtic

350 minuts contra el CANVI CLIMÀTIC

La Campanya EL CLIMA NO ESTÀ EN VENDA, recolzada per gairebé 50 entitats, convoca una jornada reivindicativa sota el lema: 350 MINUTS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC coincidint amb la Cimera de Copenhaguen en el marc del dia d’acció global.


Coincidint amb la Cimera sobre el clima que està tenint lloc a Copenhaguen i seguint la jornada mundial d'Acció Global convocada arreu del món per a aquesta data, la Campanya "El Clima no Està en Venda" ha convocat una jornada d'acció de 350 minuts per la Justícia Climàtica (fent referència als 350 ppm de CO2 màxims a emetre a l’atmosfera) al centre de Barcelona.

S’iniciarà a les 12 h. als Jardinets de Sant Pau del Camp (Raval) amb una cercavila fins a FECSA al Paral•lel amb cassolada, i parlaments, seguit d’un dinar popular a (Jardinets de Sant Pau del Camp) , i una sobretaula amb concerts, actuacions artístiques, i parlaments dels diferents col•lectius. Es disposarà un tapís per imprimir les mans de totes aquelles persones que demandin un acord just, vinculant i transformador a la cimera de Copenhaguen. La jornada es clourà a les 17.50’ h. amb una encesa d'espelmes per recordar les víctimes actuals i futures del canvi climàtic.

L'objectiu de l'acte és organitzar una diada on totes les lluites ambientals i socials que han recorregut la geografia catalana els últims anys puguin retrobar-se per dir la seva sobre com cal combatre en concret, ara i a casa nostre, el canvi climàtic i dir alt i clar que les polítiques dels governs català i espanyol no només són del tot insuficients per aturar-lo, sinó que amb els plans d’energia, d’infraestructures del transport, de residus i d’abandonament de l’agricultura tradicional augmenten les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle, a més de cedir sistemàticament davant la pressió dels poders fàctics empresarials especialment les empreses de generació elèctrica, del sector alimentari global, petroleres i de materials de la construcció que son les que més CO2 emeten, amb uns plans de comerç d’emissions que augmenten el deute ecològic, les desigualtats entre països rics i pobres sense ser cap aposta per capgirar el sistema actual de producció i consum que és la causa de l’escalfament global del planeta i de la crisi socioambiental.


Organitza: Campanya El Clima no està en venda: http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com

Fira’t amb el consum responsable a Tarragona


Dia: Dissabte 12 de Desembre

Hora: de 10h a 18h

Lloc: Rambla Nova de Tarragona


Diverses entitats organitzen una sèrie d’activitats aquest desembre per promoure el consum responsable, més necessari que mai durant l’època nadalenca.

Tarragona acollirà el proper 12 de desembre una fira de consum responsable per mostrar que els actes de compra es poden convertir en una eina de canvi social.

SETEM, URV Solidària, Xarxa Eco i l’Ajuntament de Tarragona organitzen una sèrie d’activitats durant el mes de desembre a Tarragona per promoure el consum conscient i responsable, més necessari que mai durant l’època nadalenca. Gran part dels actes tindran lloc el proper dissabte 12 de desembre a la fira de consum responsable, que porta per lema “Fira’t amb el Consum Responsable” (de 10 a 18h, Rambla Nova de Tarragona).

Entre d’altres, la fira acollirà un mercat d’intercanvi, un taller de joguines reciclades, un taller de costura, una xerrada sobre educació per a una nova consciència, un dinar popular, un teatre de la Campanya Roba Neta i paradetes diverses de pagesos locals ecològics, grup de consum ecològic, pa i galetes artesanals i ecològiques, productes de comerç just, permacultura, moneda social, campanya anti joguines bèl·liques, ONG locals i artesania.

A més de la fira, durant el mes de desembre es duran a terme diferents iniciatives, com un cicle de documentals per a un consum responsable (1, 15 i 22 de desembre a les 20h. a l’Ateneu Llibertari Alomà (Misser Sitges, 9) o xerrades sobre menjadors escolars ecològics, la moneda social o el moviment de transition towns.

Organitzen: SETEM, URV Solidària, Xarxa Eco i l’Ajuntament de Tarragona

Més informació a:
http://firat.xarxaeco.org
http://www.productesdelcamp.cat
http://ateneutgn.ourproject.org/

Alternatives anticapitalistes a la crisi global


Dia: Divendres 11 de Desembre

Hora: 19h


Lloc: Casal Jaume I de Castelló


Un anàlisi de l'actual situació politica i social, i de com enfrontar-la.

Intervindrà Josep Maria Antentas, professor de Sociologia a la UAB i membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.

Les nostres vides contra els seus beneficis !!

Organitza: Esquerra Anticapitalista País Valencià

Debat: La Sobirania Alimentària


Dia: Divendres 11 de Desembre

Hora: 19h

Lloc: Ateneu Rebel (Barcelona) (C/Font Honrada 32-34)

Organitza: Poble Sec contra el canvi climàtic

dimecres, 9 de desembre de 2009

Canvi climàtic: qui, com i per què decideix el clima?


Dia: Dijous 10 de Desembre

Hora: 19:30h

Lloc: a l'Ateneu Layret (C/Villaroel 49)



Xerrada amb Andreu Coll, membre de la Campanya El clima no està en venda.

Aquesta mateixa setmana s'està celebrant a Copenhagen una cimera on es pretén revisar el protocol de Kyoto sobre l'emissió de gasos contaminants. Els dirigents mundials es reuneixen en la que es considera la cimera més important dels últims anys per decidir sobre el futur del clima. Les reunions i els acords previs fan pensar, però, que la cimera servirà per consolidar el sistema d'explotació mediambiental i social i seguir amb la dinàmica del capitalisme del consum pel consum i el creixement pel creixement.

Qui decideix realment en aquestes cimeres? Com es prenen les decisions? Quins són els acords que s'estan negociant? Quin és el paper dels països del sud? Quins són els models alternatius per combatre el canvi climàtic?

Organitza: http://ateneulayret.wordpress.com