diumenge, 27 de setembre de 2009

Energia i conflicte als Països Catalans


Article publicat al número 8, de tardor de 2009, de la Tanyada , publicació nacional d'Endavant-OSAN.


La recent liberalització en la distribució de l'energia elèctrica aprovada pel govern espanyol obre una nova etapa pel que fa a l'aprofundiment de les polítiques neoliberals i la pèrdua del control popular sobre els recursos i sectors estratègics. Si bé la producció elèctrica continua en mans d'unes poques corporacions, fonamentalment Iberdrola i Endesa, ara, la distribució a les llars d'aquesta electricitat resta oberta a infinitat de companyies. En la memòria, la greu crisi viscuda el 2004 a Califòrnia, on les empreses distribuïdores, en el seu afany especulatiu, no van poder cobrir les demandes de les línies instal·lades, produint un col·lapse energètic de primer ordre.


Producció, consum i dependència colonial

Els Països Catalans consumim el 30'6% de l'energia de l'Estat espanyol però només en produïm el 25'5%. Aquest dèficit del 16'7% entre l'energia que consumim i la que produïm (sense comptar-hi la Catalunya Nord) ens col·loca en una situació de dependència energètica malgrat que, com veurem més endavant, els Països Catalans patim uns elevats costos en l'ordre mediambiental.

El paper subsidiari i quasi colonial de la producció energètica als Països Catalans ve determinat pel fet que el 50% de les centrals nuclears de l'estat espanyol (4 de 8) i el 53'8% de la potència nuclear es troben situades al nostre territori; per contra, només el 5'03% de l'energia utilitzada als Països Catalans prové de les renovables.

Segons les dades d'Unesa, la patronal del sector elèctric, la major part de la producció elèctrica prové de les plantes termoelèctriques clàssiques (també conegudes com a centrals tèrmiques), que funcionen a gas, fuel o carbó, i que generen el 44'8% de l'energia total, seguides pels productors en règims especials (on es troben els productors d'energies renovables), amb un 30'6% , la nuclear (20'7%) i la hidroelèctrica (10'8%).

Ara bé, és en l'ordre del consum final d'energia on les xifres resulten aclaridores: el carbó en suposa el 2'3%, el petroli el 51%, el gas natural el 16%, l'electricitat el 20% i les energies renovables el 3'07%. La dependència final dels combustibles fòssils resulta aclaparadora.


L'energia: un medi d'enriquiment per a les multinacionals

Els darrers dos anys, la factura elèctrica domèstica ha pujat un 22'8%; per exemple, al 2007 el preu del kW*h era de 10'96 cèntims per a potències d'entre 2'5 i 5 kW; a l'actualitat, amb una nova tarifa que s'aplica a totes les usuàries amb una potència contractada de fins a 10 KW, el preu és de 13'99 cèntims, un 27'7% més. La terminació de potència també ha passat dels 1,93 euros per KW de 2007 als 2,04 euros des de juliol del 2009, un augment del 5,9%.

Gràcies a aquesta pujada dels rebuts, al 2008 el benefici net d'Iberdrola arribà als 2860 milions d'euros, un 21,5% més que l'any 2007; Endesa, per la seua banda guanyà 7169 milions d'euros, un 168% més que al 2007, producte dels 4564 milions d'euros que injectà gràcies a la venda d'E.ON.

Per al 2009, les dues grans multinacionals preveuen mantenir la seua taxa de benefici, si bé en el primer trimestre de l'any l'havien vist reduir sensiblement a causa de la crisi i la reducció de l'activitat industrial. Així, mentre la crisi capitalista colpeja la classe treballadora, les grans multinacionals continuen acumulant beneficis extraordinaris, traspassant-se les rendes del treball a les del capital.


La dependència de les nuclears

Als Països Catalans funcionen, en l'actualitat, quatre centrals nuclears, totes elles construïdes entre 1982 i 1987: Ascó I (Ribera d'Ebre, participada en un 100% per Endesa), Ascó II (85% propietat d'Endesa i 15% d'Iberdrola) Vandellòs II (a la comarca del Baix Camp i amb la propietat compartida entre Endesa, 72%, i Ibedrola, 28%) i Cofrents (a la Vall d'Aiora, amb el 100% propietat d'Iberdrola). La potència d'aquestes centrals se situa entre els 930 MW d'Ascó II i els 1096 MW de Cofrents.

Segons Unesa, la patronal elèctrica espanyola, el 18'3% de la generació elèctrica prové de les centrals nuclears, però, fent una ullada al balanç energètic entre el 1r de gener i el 15 de juliol del 2009 que aquesta mateixa patronal proporciona al seu web, la xifra puja fins al 20'7%. Ara bé, aquestes dades qüestionen també la suposada garantia en el subministrament que els defensors de les nuclears argumenten: dels 7700 Megawats diaris de potència instal·lada a les 8 centrals nuclears a l'Estat espanyol, només 4800 estan funcionant. De fet, la central de Vandellòs porta aturada des de març del 2009 i al llarg del 2008 les centrals del Principat estigueren aturades un total de 112 dies.

Però la seua ineficàcia també té una vessant econòmica. Sense els 25.000 milions d'euros en ajudes estatals, la rendibilitat de les centrals nuclears amb prou feines arribaria al 5%. I això sense comptar que, si es té en compte tot el cicle de l'energia, incloent tant l'extracció com el tractament adequat dels residus, el balanç real seria ben desfavorable.


Les nuclears catalanes, a punt del col·lapse

Les quatre nuclears utilitzen el sistema de piscina per tal de dipositar el combustible utilitzat, que es converteix en residus radioactius d'alta activitat. Només Vandellòs II respira, ja que el grau de saturació de la seua piscina es troba al 58'46% i es preveu que se sature el 2020. Però la central de Cofrents està saturada en un 90'29% i es preveu que en aquest 2009 arribe al punt de col·lapse. No lluny queden Ascó I i II. La primera es troba al 81'96% de la seua capacitat i es preveu que es col·lapse el 2012; la segona està al 75'32% i s'omplirà el 2013.

Així les coses, el Govern espanyol està buscant desesperadament emplaçaments per a un nou magatzem centralitzat d'aquests residus d'alta activitat, i un dels llocs triats, que compta amb el beneplàcit del Delegat de la Generalitat, són precisament les comarques tarragonines, castigant de nou aquestes comarques, que juntament amb les tres centrals nuclears pateixen la instal·lació de complexes petroquímics i de nombroses centrals tèrmiques altament contaminants. Si aquest magatzem no s'instal·lara immediatament, s'haurien de construir magatzems transitoris en cada central, o bé que aquestes aturaren la seua activitat, cosa ben improbable.


Un perill diari

La perillositat de l'energia nuclear és un tema tractat a bastament per diversos cercles, i no únicament els acadèmics o els ecologistes. En efecte, juntament als residus d'alta radioactivitat, el procés nuclear també genera urani i plutoni, que és el material que s'utilitza per a la fabricació de les bombes atòmiques. El volum final de residus radioactius resulta entre 160 i 189 major que el que entra inicialment en el procés.

Però si per algun element es caracteritzen les centrals catalanes, és pel seu elevat grau d'inseguretat. Totes, sense excepció, pateixen o han patit greus accidents que posen en qüestió la seua viabilitat. Els darrers dos anys, per no allargar-nos més en el temps, les diverses centrals han viscut importants accidents.

Ascó I va patir a finals del 2007 una fuga radioactiva. L'empresa no només va manipular els mesuradors de radioactivitat, sinó que no va comunicar l'accident al Consell de Seguretat Nuclear, multiplicant-ne la gravetat; 2000 persones van patir risc de contaminar-se, i l'empresa va rebre una sanció qualificada pels responsables polítics com a exemplar i dissuasiva: 15'4 milions d'euros. La veritat, però, és que aquesta sanció resulta irrisòria per a la multinacional, que factura en Ascó I 6'4 milions d'euros diaris. Ascó II, per la seua banda, ha vist modificat el cabal dels cabalímetres, incident qualificat amb el nivell 1 (el més perillós) dins de l'escala del Consell de Seguretat Nuclear.

Ascó I i II pateixen conjuntament defectes importants en diversos elements de les seues edificacions i en les barreres tallafocs relacionats amb la configuració dels murs de bloc de l'edifici de control, amb les baixants pluvials, amb els conductes d'alleujament de CO2, amb les juntes entre edificis i amb les juntes sísmiques d'expansió entre edificis. Aquests defectes se sumen al terreny inestable d'ambdues centrals, que provoquen desplaçaments de diversos centímetres a l'any.

Vandellòs II ha patit en el darrer any un incendi en el motor generador, l'aparició de partícules radioactives i un altre incendi en l'edifici de turbines; recentment, un treballador ha passat diverses setmanes ingressat per haver-se electrocutat. Aquests accidents van recordar la situació viscuda entre 2004 i 2005, quan la central va funcionar durant molts mesos sense complir les mínimes normes de seguretat després d'haver-se trencat el sistema d'aigua de serveis essencials.

Tampoc Cofrents es lliura d'aquesta llista d'accidents. La central ha viscut en el darrer any i mig tres pre-alertes, una reducció de potència elèctrica i tèrmica, i quatre incidents en diferents vàlvules.


Reptes de futur en el camp energètic

Tancar les centrals nuclears ha de ser un dels objectius inexcusables per a tot moviment revolucionari degut al seu impacte mediambiental i sobre la salut. Però calen alternatives productives, de consum i de gestió. Així, la nacionalització del sector energètic esdevé fonamental per posar-lo en funció de les necessitats estratègiques i productives de la classe treballadora i no dels beneficis d'una junta d'accionistes. Així mateix, cal incidir en la disminució de la despesa energètica i en l'eficiència; així, l'oposició a les línies de Molt Alta Tensió no només té un caràcter mediambiental, sinó també econòmic: aquestes grans línies de transport perden entre un 10 i un 30% de l'energia transportada, a més de permetre comercialitzar l'energia de països amb una aposta estratègica per les nuclears. La disminució de les emissions de CO2 només s'aconseguirà amb la reducció de l'ús dels combustibles fòssils, que al seu torn només tenen en les energies renovables una alternativa seriosa però, fins ara, llunyana.


Font: http://www.endavant.org/

Un parell de concerts: Salvem l´Empordà i Salvem Gallecs



http://www.iaeden.cat/


















http://salvemgallecs.blogspot.com/

divendres, 25 de setembre de 2009

Taller sobre el comerç d'emissions amb Carbon Trade Watch


Dia: Dilluns 28 de setembre

Hora: 17:30h-20:00h


Lloc: Espai jove Fontana - Sala polivalent
C/Gran de Gràcia, 190

Més informació a:

http://www.carbontradewatch.org/

http://opcions.org/

http://odg.cat/

dijous, 10 de setembre de 2009

Conferència del Dr.Ferris "Els efectes de la contaminació sobre la salut"


De què està malalta Cerdanyola?

Dels abocadors de Can Planas?

El proper dissabte 19 de setembre a les 18:00h, conferència amb el Dr. Josep Ferris i Tortajada
, especialista en oncologia infantil de l'Hospital Infantil Universitari la Fe de València.


Organitza: Plataforma Cerdanyola sense abocadors tòxics!:

http://cerdanyolasenseabocadors.blogspot.com/

Folgança Antitaurina



dimarts, 1 de setembre de 2009

Mercat d´Intercanvi


El diumenge 6 de Setembre a la Rapita a partir de les 10h es celebrará un mercat d´intercanvi al recinte ferial.


Programa:

10h-14h
> Fira d´intercanvi

14h.
> Dinar de pa i porta

15h,30
>Xerrada: Grups de consum conscient i ecològic

16h,30
>Trobada Natros volem decreixer

Més informació: http://veudissident.blogspot.com/


Ara sí!, Encara que ploguui farem l´Ingterncanvi!
Us convidem a totes i tots a vindre a practicar l'intercanvi!!!


Mercat d´Intercavi

Dia: diumenge 6 de Setembre


Lloc: Recinte firal de la Ràpita a cubert de la pluja i l´aire



10h-14h_Fira d´Intercanvi


14h_Dinar de Pà i Porta


15h30_Xerrada: Grups de Consum Consciet i Ecològic

A carrèc de La Vianda i del nou grup de Vinaros,

dins del Projecte Aula Camp i Taula


16h30_Trobada Naltros Volem Decréixer

quines alternatives proposem


QUI?_Qui vulgui podrà instal·lar una paradeta, hi haur taules i cadires

QUE?_Qualsevol objecte en bon estat: menjar, llibres, música, jocs i joguines, objectes de la llar, productes d'elaboració pròpia, eines, llavors, plantes....

COM?_Espera les ofertes o visita les altres parades, negocia i intercanvia, no valen els diners!


Organitzen:
· Natros decreixem, xarxa de col·lectius pel decreixement a les terres de l'ebre i del sénia

· La Vianda, grup pel consum conscient i ecològic
· Casal Popular Panxampla

· Projecte Social Autogestionat Bottani-K


Fem difusió entre tots i totes, fes còpies del cartell, reparteix-les i reenvia esta correu.

Ens calen diners per aconseguir el que necessitem? Tot es pot aconseguir amb diners? Els diners donen la felicitat?

Posa't a prova, comprova si se t'ha rovellat l'instint negociador, recuperem la tradició de l'Intercanvi, donem el seu valor a les coses...

Us hi esperem!!!

I si vols ajudar, vine el 31 a les 9h!
Més Informació: http://www.intercanviemlebre.blogspot.com/